• La mesura s’inclou en un pla a quatre anys vista amb 10 àrees prioritàries i col·laboració publicoprivada que permetrà actuacions en fins a 1.200 edificis.
• El candidat socialista demana també la implicació de la Generalitat en el projecte per complementar l’aportació que fa exclusivament l’Ajuntament, amb el suport recent del Fons NGEU.

Barcelona, 13/05/23

Barcelona ha de ser una ciutat neutra d’emissions i per aconseguir-ho cal que l’habitatge, que és un dels grans responsables d’emissions, participi d’aquesta reducció. Aquesta necessitat es fa més evident en les àrees de la ciutat amb major risc de vulnerabilitat, amb un parc d’habitatge en pitjor estat de conservació que, a més, acostuma a presentar també problemes d’accessibilitat. Per revertir aquesta situació i millorar la qualitat de vida als barris, el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat el seu compromís per rehabilitar fins a 20.000 habitatges en 1.200 edificis en el proper mandat amb col·laboració publicoprivada. Collboni ha fet l’anunci en el transcurs d’un acte a l’espai Alchemika en què ha estat acompanyat pel portaveu del Grup Socialista al Congrés dels Diputats, Patxi López, i el regidor del districte i número 5 de la candidatura del PSC a Barcelona, David Escudé.

L’alcaldable socialista ha emmarcat el projecte en la voluntat de fer de Barcelona una ciutat d’oportunitats que vetlli pel dret a l’habitatge digne a tots els districtes i amb uns barris amb millor qualitat de vida. Per això, sota el paraigües del Pla de Barris, s’intensificaran les actuacions de regeneració urbana amb noves oficines (o reforç de les existents) per acompanyar les comunitats de veïns i veïnes, de manera coordinada amb les diverses unitats que actualment es dediquen a la gestió dels projectes de rehabilitació com ara Foment de Ciutat, l’IMHAB o l’IMU. 

A banda, des de Barcelona Activa es reforçaran línies de formació ocupacional vinculades a la rehabilitació d’edificis, tant des del punt de vista del manteniment, com l’accessibilitat i l’eficiència energètica.

En la seva intervenció a Sant Martí, Collboni ha defensat el PSC com el partit de la justícia social. “Justícia social és fer ciutat perquè hi hagi més habitatges i més empreses, és fer que 20.000 famílies vulnerables de la ciutat puguin viure amb dignitat. Per això apostem per la rehabilitació, millorant l’eficiència energètica, pintant façanes, posant 200 ascensors més” en el que ha definit com “la transformació urbana més revolucionària que hi ha, aquella que garanteix que tothom pugui accedir a l’espai públic, i garanteix la convivència”. I ha reivindicat la tasca dels socialistes “que vam projectar la ciutat al món omplint d’orgull el cor dels barcelonins i barcelonines però posant aquesta transformaciói al servei dels barris, deixant un llegat a la ciutat amb avenços i millores per als veïns i veïnes en equipaments o infraestructures.”

Deu àrees prioritàries

Amb l’objectiu doncs de seguir treballant per la justícia social, l’Ajuntament disposa de 3 línies per impulsar i vehicular els ajuts a la rehabilitació, a partir de finançament propi i amb el suport del fons NGEU, que suposen el 25% de l’aportació. És per això que Collboni ha demanat la implicació financera de la Generalitat, per poder arribar als 20.000 habitatges previstos, en un total de 1.200 edificis. Els tres eixos de treball actuals són:

• Subvencions generals.
• Programa de finques d’alta complexitat amb la dinamització i acompanyament en la gestió, projecte i execució de Foment de Ciutat. 
• Programa de Regeneració Urbana amb actuacions “Clau en mà”, en què l’IMU fa les inspeccions, dinamitza les comunitats, redacta el projecte i executa les obres per compte dels veïns.

Amb aquestes eines i les noves mesures proposades, es vol abordar la necessitat de millora d’habitatges en deu àrees definides com a prioritàries i a les quals anirian destinats 450M€, el 75% del pressupost contemplat, mentre que els 150M€ restants es repartirien entre la resta de la ciutat.

Entre les actuacions previstes hi ha, per exemple, la millora de l’eficiència energètica, amb la incorporació de materials i procediments baixos en emissions de carboni, la instal·lació de fonts d’energies renovables a les cobertes per potenciar l’autoconsum energètic o la millora de l’accessibilitat amb la instal·lació de fins a 200 ascensors en edificis que encara no en tenen.

Les àrees d’actuació prioritàries són:

1.  Nou Barris-–Ronda (Canyelles – Roquetes – Guineueta – Verdun – Prosperitat – Trinitat Nova  Trinitat Vella): 2.000 habitatges, 60M€

2.    Nou Barris-Turons (Turó de la Peira – Vilapicina i Torre Llobeta – Congrès Indians): 1.000 habitatges, 30M€

3.  Sant Martí-Gran Via (La Verneda – La Pau – Sant Martí Provençals – Besòs – Maresme): 3.000 habitatges, 90M€

4. Sants-Gran Via (La Bordeta – Marina de Port): 1.000 habitatges, 30M€

5. Paral·lel-Rondes (Raval – Poble Sec – Sant Antoni): 1.000 habitatges, 30M€

6. Nou Barris Nord (Ciutat Meridiana – Torre Baró – Vallbona): 1.000 habitages, 30M€

7. Sant Andreu-Besòs (Bon Pastor – Sant Andreu casc antic) : 1.000 habitatges, 30M€

8. Glòries Nord (Sagrada Família – Camp de l’Arpa – Navas): 2.000 habitatges, 60M€

9. Ronda Guinardó (Baix Guinardó – Can Baró – Camp d’en Grassot i Gràcia Nova): 2.000 habitatges, 60M€

10.  Horta-Ronda (Sant Genís – Teixonera): 1.000 habitatges, 30M€

Resta ciutat: 5.000 habitatges, 150M€

3.000 actuacions a Sant Martí

El districte de Sant Martí és un dels considerats prioritaris en el marc del pla i on de fet ja s’estan fent diferents accions en matèria de rehabilitació. Per això, avui s’ha concretat la xifra d’actuacions a realitzar en el proper mandat, un total de 3.000, a les quals s’hi destinarà un pressupost de 90M€.

En aquest període, s’hauran inspeccionat el 20% dels 5.000 habitatges necessitats de rehabilitació, amb la definició del tipus d’actuació necessària per garantir la seguretat estructural, l’habitabilitat i l’accessibilitat. Es consolidarà a més una oficina permanent per garantir l’atenció de proximitat als veïns i veïnes.

Així, es farà un salt qualitatiu amb la instal·lació de balcons i ascensors, i quantitatiu gràcies al reforç dels equips tècnics. A Barcelona la mitjana d’antiguitat dels edificis és de 62,5 anys, amb moltes construccions amb problemes estructurals, energètics i d’accessibilitat.